Així mateix, crec que és important que les entitats coneguin el seu propi impacte en la societat i, més important encara, que el puguin demostrar a altres agents, com ara l’Administració Pública, finançadors de projectes, socis, col·laboradors, etc. D’aquesta manera es transformen, passen de ser demandants de subvencions a fons perdut a ser demandants d’inversions amb un retorn social. Aquest canvi és clau pel sector. Actualment, ja s’està parlant del tema, com ho vàrem veure en la jornada organitzada per ECAS (www.acciosocial.org) del passat dia 11 de març, titulada ‘Social Return On Investment: Quin retorn té la inversió social?’, on vam poder conèixer una mica més l’avaluació de l’impacte social.
Metodologies d'anàlisi
Existeixen centenars de metodologies d’avaluació de l’impacte social, creades i aplicades arreu del món, des del típic anàlisi cost-benefici, fins les grans consultories que han desenvolupat la seva pròpia metodologia (Acumen McKinsey Scorecard). Tot depèn del que vulguis mesurar. Com es pot observar a la imatge adjunta, es mostren diferents metodologies segons l’ utilitat i la mida de l’organització a mesurar.
 |
| |
Al nostre país, de la que més se’n parla es del SROI (Social Return On Investment) que mesura el retorn social de la inversió dels projectes socials. Aquesta metodologia et permet quantificar el retorn de la inversió realitzada, fins al punt de saber per cada euro invertit quin rendiment et dóna. Malgrat tot, aquesta metodologia té llums i ombres. Per poder arribar a aquest nivell de detall compta amb una metodologia complexa, que requereix d’un elevat cost en temps i diners, cosa que una petita o mitjana organització no es pot permetre (es recomana la contractació d’una consultora especialitzada). Nogensmenys, un altre aspecte problemàtic és que parteix d’una gran subjectivitat, la que suposa mesurar i quantificar aspectes intangibles. Com es pot valorar en termes monetaris el que suposa l’increment de l’autoestima d’una persona en risc d’exclusió? O com mesurar la felicitat de les persones?
Són beneficis socials que, certament, sí que acaben repercutint positivament a la societat i a l’economia, ja sigui perquè la persona que guanya autoestima decideix decorar-ne la casa, sortir a sopar amb els amics, comprar-ne roba... i això suposa increment de l’activitat econòmica.
El que les entitats tenen clar és que necessiten manifestar i donar a conèixer el seu impacte positiu produït en la societat ja que és la raó per la qual l’organització existeix. Mesurar l’impacte també et permet conèixer si estàs complint els teus objectius com organització i motivar a treballadors i voluntaris a aconseguir les fites proposades. De cara a aconseguir finançament, l’entitat que disposi d’una avaluació rigorosa del seu impacte produït i conegui el retorn de la inversió dels seus projectes, tindrà més facilitats a accedir a finançament tant públic com privat, ja que en els temps que corren conèixer per endavant el retorn que obtindràs d’una inversió dóna més confiança al inversor. Però tenint molt en compte de no caure en les comparatives odioses entre diferents projectes...
El gran repte que afronten ara les entitats es COM mesurar el retorn de la inversió social? El SROI està demostrant que té difícil accessibilitat per les petites i mitjanes organitzacions amb el que es descarten la gran majoria d’entitats. Si és tan important avaluar el nostre impacte, com fer-ho? Existeix la necessitat de crear noves eines que, avaluant el retorn de la inversió, disposin de l'accessibilitat necessària per ser una realitat realitzable per a les petites i mitjanes organitzacions. Es necessita una eina útil, oberta, accessible, senzilla... És temps de creativitat i creació!
Belén Serrabou
Tandem Social
www.tandemsocial.com
Belén Serrabou
Tandem Social
www.tandemsocial.com
