26 abril de 2013

Avaluació de l'impacte social, de la necessitat al repte

Una de les coses positives que ens ha portat l’actual crisi econòmica és, al meu parer, a valorar molt més les coses que tenim, a saber distribuir de manera més eficient els recursos de què disposem i no menysprear res. D’això en saben molt les entitats socials, que recentment han vist reduïts de manera considerable els recursos econòmics de què disposaven i alhora s’han incrementat les necessitats socials a atendre. Davant aquest escenari, les entitats socials reclamen el seu paper fonamental en l’assistència social a les persones i la cohesió del territori.  Quina millor manera que demostrant el nostre propi impacte? Com no invertir en un projecte on sabem que el retorn serà molt més elevat que la inversió que requereix?

Així mateix, crec que és important que les entitats coneguin el seu propi impacte en la societat i, més important encara, que el puguin demostrar a altres agents, com ara l’Administració Pública, finançadors de projectes, socis, col·laboradors, etc. D’aquesta manera es transformen, passen de ser demandants de subvencions a fons perdut a ser demandants d’inversions amb un retorn social. Aquest canvi és clau pel sector. Actualment, ja s’està  parlant del tema, com ho vàrem veure en la jornada organitzada per ECAS (www.acciosocial.org) del passat dia 11 de març, titulada ‘Social Return On Investment: Quin retorn té la inversió social?’, on vam poder conèixer una mica més l’avaluació de l’impacte social.

Metodologies d'anàlisi 
Existeixen centenars de metodologies d’avaluació de l’impacte social,  creades i aplicades arreu del món, des del típic anàlisi cost-benefici, fins les grans consultories que han desenvolupat la seva pròpia metodologia (Acumen McKinsey Scorecard). Tot depèn del que vulguis mesurar. Com es pot observar a la imatge adjunta, es mostren diferents metodologies segons l’ utilitat i la mida de l’organització a mesurar. 


Tool decider: Elaborat per la New Economic Foundation (www.neweconomics.org)


Al nostre país, de la que més se’n parla es del SROI (Social Return On Investment) que mesura el retorn social de la inversió dels projectes socials. Aquesta metodologia et permet quantificar el retorn de la inversió realitzada, fins al punt de saber per cada euro invertit quin rendiment et dóna. Malgrat tot, aquesta metodologia té llums i ombres. Per poder arribar a aquest nivell de detall compta amb una metodologia complexa, que requereix d’un elevat cost en temps i diners, cosa que una petita o mitjana organització no es pot permetre (es recomana la contractació d’una consultora especialitzada).  Nogensmenys, un altre aspecte problemàtic és que parteix d’una gran subjectivitat, la que suposa mesurar i quantificar aspectes intangibles.  Com es pot valorar en termes monetaris el que suposa l’increment de l’autoestima d’una persona en risc d’exclusió? O com mesurar la felicitat de les persones?

Són beneficis socials que, certament, sí que acaben repercutint positivament a la societat i a  l’economia, ja sigui perquè la persona que guanya autoestima decideix decorar-ne la casa, sortir a sopar amb els amics, comprar-ne roba... i això suposa increment de l’activitat econòmica.

El que les entitats tenen clar és que necessiten manifestar i donar a conèixer el seu impacte positiu produït en la societat ja que és la raó per la qual l’organització existeix. Mesurar l’impacte també et permet conèixer si estàs complint els teus objectius com organització i motivar a treballadors i voluntaris a aconseguir les fites proposades. De cara a aconseguir finançament, l’entitat que disposi d’una avaluació rigorosa del seu impacte produït i conegui el retorn de la inversió dels seus projectes, tindrà més facilitats a accedir a finançament tant públic com privat, ja que en els temps que corren conèixer per endavant el retorn que obtindràs d’una inversió dóna més confiança al inversor. Però tenint molt en compte de no caure en les comparatives odioses entre diferents projectes...

El gran repte que afronten ara les entitats es COM mesurar el retorn de la inversió social? El SROI està demostrant que té difícil accessibilitat per les petites i mitjanes organitzacions amb el que es descarten la gran majoria d’entitats. Si és tan important avaluar el nostre impacte, com fer-ho? Existeix la necessitat de crear noves eines que, avaluant el retorn de la inversió, disposin de l'accessibilitat necessària per ser una realitat realitzable per a les petites i mitjanes organitzacions. Es necessita una eina útil, oberta, accessible, senzilla... És temps de creativitat i creació! 

Belén Serrabou
Tandem Social
www.tandemsocial.com

21 gener de 2013

El repte d'innovar per protegir el benestar social a les ciutats

CC0 Amber Leach
El delicat equilibri que manté la cohesió social es troba cada cop més amenaçat per les desigualtats que dibuixen fronteres de precarietat damunt del traçat urbà. Només a la ciutat de Barcelona, en els darrers quatre anys tots els districtes amb una renda per damunt de la mitjana han anat incrementant la seva riquesa, mentre que els ingressos no han deixat de caure en picat entre els barris menys afavorits. Es aquí on la duresa de la crisi es deixa sentir amb especial força, generant exclusió social en tres àrees molt sensibles: la cura dels infants, l'ocupació i l'allotjament.

Només a Catalunya, la pobresa es va disparar fins a un 29,5% el 2011. A la vista de la situació no resulta exagerat afirmar que ens trobem damunt d'una autèntica "bomba de rellotgeria", com ens recordava recentment la presidenta d'ECAS, Teresa Crespo, en un article publicat al diari El País.

Davant la manca de recursos la innovació social pot actuar com a un potent desllorigador d'una situació tan explosiva. El problema no és tant que les ciutats no generin prou propostes de valor innovadores, sino que molts cops no es troba la manera de localitzar-les i aterrar-les amb èxit en altres coordenades socioculturals.

Des de finals del 2010 el projecte europeu WILCO ha estat treballant amb diverses universitats per tal de comprendre millor quin és el context que permet que determinades ciutats tinguin èxit en la implantació de projectes de transformació social i com implementar-los en altres entorns.

Totes aquestes experiències es posaran en comú properament a Barcelona, en el marc del seminari "Innovar en temps de crisi", adreçat a persones i institucions implicades en el benestar social de la ciutat.  La trobada tindrà lloc el proper 11 de febrer de 2013, de 9.30h a 13.45h, a la seu del CSIC (c/Egipcíaques, 15) i comptarà amb la participació de Maite Montagut (UB) i diversos experts internacionals que exposaran projectes innovadors d'èxit a Suècia, Alemanya i Espanya.

Per assistir al seminari cal inscriure's prèviament des de l'adreça projectewilco@gmail.com




19 juliol de 2012

Compartint noves idees per a la transformació social a la COM

D'esquerra a dreta, Jordi Juanós, Rosa Castro, Pilar Núñez, Jaume Albaigès, Jordi Gusi i Pau Vidal, als estudis de la COM

El debat sobre els models de funcionament actuals de les entitats socials i com repensar-los des d'una perspectiva d'innovació i d'empoderament tecnològic va guanyant força en diversos fòrums.
Seguint el fil de les propostes que es van compartir el passat 26 de Juny a la Jornada “Diàlegs en Innovació i Tecnologia amb el Tercer Sector”, el programa Eureka de COM Ràdio s'ha interessat per aquest procés i ha convidat a diversos participants dels Diàlegs a compartir aquesta conversa amb els oients. Com podeu escoltar al podcast, la directora i conductora del programa, Mònica López, va obrir alguns fils de conversa al voltant de tecnologies i processos amb un alt impacte social després de posar ràpidament en context a l'audiència.

A la taula rodona hi van ser Jordi Gusi, gerent de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social; Pau Vidal, director de l’Observatori del Tercer Sector; Jaume Albaigès, assessor en TIC i Tercer Sector; Pilar Nuñez, directora de Relacions Institucionals de la Zona Nord d'INTRESS; Rosa Castro, directora d’Estratègia i Innovació UPCnet; Jordi Juanós, fundador de El Pez que se Muerde la Cola, i de Up Social

Podeu escoltar aquí el podcast del debat:





Vídeos

Loading...